Fotografiant més que un part a casa

Fotografiant més que un part a casa

Els que em coneixeu o heu fet algun reportatge amb mi, sabreu que no m’agraden les coses recarregades i gaire edulcorades. Sóc fan de què és autèntic i natural, en estat pur, en la seva essència.

Crec que no he viscut mai quelcom tant autèntic i natural que el part de la Queralt. Vaig fotografiar l’embaràs de la Queralt, a la platja del Garraf, i ja vaig veure que era una família especial. Per la seva senzillesa i naturalitat, fotografiar el seu part és un dels reptes més grans que mai m’han proposat.

Una no pot anar a fotografiar un part i no preparar-se abans, sobretot pel fet que no sóc mare, i tampoc he estat a cap part. Sóc una persona tremendament emocional, i que m’empapo de les emocions i empatitzo amb allò que succeeix, no sabia si l’emoció em paralitzaria, però les ganes de viure quelcom tant màgic van vèncer a la por.

        

 

 

 

En entrar al menjador la Queralt, ella estava de genolls davant del sofà, amb en Sergi fent-li fregues a l’esquena i la Lucia controlant que tot anés bè. Em vaig posar fotografiar adaptant-me amb l’escassa llum que tenia, i intentant ser invisible. Des que havia arribat no havia escoltat cap mostra de dolor per part de la Queralt, cap gemec, res… Poc després va entrar a la piscina, seguia de genolls, recolzada en els braços del Sergi, de tant en tant aixecava la vista, o descansava. Tenia cara de felicitat, d’estar gaudint del seu part. minuts després i en un Crit profund de força, que ens va agafar a tots desprevinguts, va néixer el tercer fill d’aquesta parella. Així de ràpid, fàcil i natural. Els dos altres fills dormien, i ells donaven la benvinguda a la Pluja. I allà era ella, menuda, recoberta d’un greixet blanc, delicada i preciosa. En 30 minuts tot havia passat. Bé, tot el que jo pensava que era un part… Però la part més preciosa i fascinant va venir després…

 

 

    

 

 

La pluja es va agafar ràpid al pit,La Roser i la Lucia li anaven fent les proves pertinents tan a la petita com a la Queralt, tot d’una manera harmoniosa, delicada i tranquil·la. Era el moment de treure la placenta, diuen que és com un segon part, la Queralt va estirar del cordó umbilical i allà apareixia la medusa vermella. Fascinant. És impressionant, imponent. Em vaig quedar sense paraules. La Roser me la va ensenyar amb deteniment i em va meravellar, i impressionar a parts iguals…

   

 

 

 

 

Poc després es va llevar la Gener, reclamant l’atenció de la seva mare, però en veure que estava ocupada va decidir tornar al llit. Al cap de poc, en Marc treia el cap pel menjador, el fill gran d’aquesta preciosa família, i mentre jugava amb el seu pare tot dient-li t’estimo, anava mirant a la seva germana de reüll mentre son pare li posava el seu primer bolquer. Poc després tota la família va acabar a l’habitació, i en Marc, en un acte que em va robar el cor… va anar a buscar la seva càmera i li fa per una foto a la seva germana nounada. Així de senzill, bonic i màgic va ser el naixement de la Pluja. Petita ets molt afortunada, i has sabut escollir una bonica família, on impera l’amor i l’afecte per sobre totes les coses.

Jo reflexionant, de camí a casa, sentia que no havia reaccionat a res del que havia vist, ni sentit, la càmera m’havia fet d’escut. Va ser veient les fotos, les imatges tan pures que havia fet que vaig començar a digerir el que havia passat en aquell menjador. Com una cosa tan natural i preciosa com era parir un fill, ho havia pogut viure d’aquella manera, tan directa, sana, i autèntica! Però el que em va fascinar encara més va ser com tot va succeir des de la pura espontaneïtat, sense forçar res, deixant que tot seguis el seu curs. Havia fotografiat més que un part, havia fotografiat un acte d’amor, de confiança i respecte, no només d’una família, sinó dels professionals que érem allà.

Gràcies Queralt, Sergi, Marc, Gener i Pluja, per fer-me partícip en un moment tan especial per vosaltres, per ser una família tan senzilla i autèntica, sento que m’he endut un part de vosaltres amb mi. Lucia, Roser i néixer a casa, gràcies per acompanyar-me en aquests instants i fer-me de guia, veure-us en acció va ser preciós, i m’ha fet estimar més encara la vostra tasca vocacional.

 

En vols més, mira tot el reportatge fotogràfic del part a casa de la Queralt  I a tú? t’agradaria un record així? 

 

 

Clica per veure el vídeo!