Gràcies 2017

L’any 2017 el defineixo com un any molt intens, on he après moltíssim! Vaig iniciar-lo apostant al 100% per l’estudi fotogràfic i deixant de banda el revelatge digital. Un gran pas que em feia pànic fer, però ho vaig aconseguir.
Dedicar-me exclusivament a l’estudi m’ha permès engegar moltíssims projectes, tenir un horari més flexible, per conèixer projectes bonics i formar-me.
De tots els projectes i reptes iniciats, no tots han sortit com voldria, però per sort tenim un 2018 nou per encetar i posar en pràctica tots els aprenentatges.

Gràcies 2017, no has estat un any fàcil, però veient aquest resum, em fa sentir-me molt orgullosa de tot el que he aconseguit tot i les adversitats, els dubtes i les pors.

Gràcies a tots que heu format part d’aquest gran any! He exclòs del vídeo, els cursos d’iniciació a la fotografia!, però han sigut una gran part del meu motor aquest 2017.

I si!, aquest resum es fa normalment a finals d’any i no a inicis, però a vegades una no arriba a tot, i preferia fer-lo tard i bé, que ràpid i sense expressar el que realment volia.

Gràcies família Caro Cañellas Fotografia per ser-hi!, i ajudar a superar-me dia rere dia!

2018!!! preparat que vinc!! ?

 

 

La intimitat d’una llar

Fotografia Família Caro Cañellas, fotografia d'essència

 

Fotografia de família,  l’adaptació de ser quatre

Quan algú t’obre les portes de casa seva, de la seva llar, fa respecte. Respecte perquè entres de ple en la intimitat d’aquella família, en la intimitat d’algú que acabes de conèixer. Si això no és prou, has de fotografiar aquesta intimitat. Segurament que molts heu vist alguna foto d’aquest bonic reportatge. Si no és així és perque no segueixes el nostre facebook, o al nostre instagram.

 

Ingredients bàsic per un reportatge a casa

Els ingredients bàsics per un reportatge així, serien ben pocs.

1. No intervenir

Seria un d’ells, no intervenir en res del que ells fan, no proposar accions ni jocs, simplement seguir la seva rutina, ja que solament d’aquesta manera podré captar com són realment.

2. Fer que la càmera no imposi,

Aquesta és difícil eh!, més que fer que la càmera no imposi, que no faci d’escut, trencar la barrera que crea, integrant-me sense intervenir, amarant-me de tot el que succeeix davant la càmera.

3. Guanyar-me la confiança dels petits de la casa,

L’última, però la que més m’agrada. Creant la sessió com si per ells fos un joc, que ells siguin els protagonistes, i decideixin en certa manera que volen fer, deixar-los ser.

 

Fotografia d’essència

Amb tots aquests ingredients em vaig plantar a la casa d’aquesta bonica família. Volien plasmar l’arribada d’un nou membre, l’Héctor. Ells volien fer una sessió newborn com les que faig a l’estudi, pero l’Héctor era una mica massa gran per una sessió així. Per tant  el vaig proposar una sessió a casa.  Captar l’adaptació a ser quatre, les rutines, com la filla única s’ha convertit en germana gran.

Molts canvis en pocs dies, una revolució tan gran que és una oportunitat fantàstica per tenir un gran record.L’estona de la sessió va passar volant! La Laia i jo vam connectar de seguida, i amb els seus pares, com si ens coneguéssim de tota la vida.

Com una més d’aquella família, vaig anar captant tot el que allà succeïa. Jocs sobre el llit, una serp que ens mossegava la cama, el canvi de bolquer de l’Héctor, la dutxa, el berenar, el cranc per anar a l’habitació de la Laia… jocs i més riures.

Si us sóc sincera, em va costar marxar de casa seva, perquè cada cosa que succeïa, era mereixedora de ser captada. A mi que m’agrada tant el que faig, no podia para de captar mirades, rialles racons, i abraçades… Vaig gaudir molt família, gràcies per obrir-me les portes de casa vostra de la manera que ho vau fer.

 

Aquí teniu un tastet de què va ser aquesta bonica sessió.