Gràcies 2017

L’any 2017 el defineixo com un any molt intens, on he après moltíssim! Vaig iniciar-lo apostant al 100% per l’estudi fotogràfic i deixant de banda el revelatge digital. Un gran pas que em feia pànic fer, però ho vaig aconseguir.
Dedicar-me exclusivament a l’estudi m’ha permès engegar moltíssims projectes, tenir un horari més flexible, per conèixer projectes bonics i formar-me.
De tots els projectes i reptes iniciats, no tots han sortit com voldria, però per sort tenim un 2018 nou per encetar i posar en pràctica tots els aprenentatges.

Gràcies 2017, no has estat un any fàcil, però veient aquest resum, em fa sentir-me molt orgullosa de tot el que he aconseguit tot i les adversitats, els dubtes i les pors.

Gràcies a tots que heu format part d’aquest gran any! He exclòs del vídeo, els cursos d’iniciació a la fotografia!, però han sigut una gran part del meu motor aquest 2017.

I si!, aquest resum es fa normalment a finals d’any i no a inicis, però a vegades una no arriba a tot, i preferia fer-lo tard i bé, que ràpid i sense expressar el que realment volia.

Gràcies família Caro Cañellas Fotografia per ser-hi!, i ajudar a superar-me dia rere dia!

2018!!! preparat que vinc!! ?

 

 

La intimitat d’una llar

Fotografia Família Caro Cañellas, fotografia d'essència

 

Fotografia de família,  l’adaptació de ser quatre

Quan algú t’obre les portes de casa seva, de la seva llar, fa respecte. Respecte perquè entres de ple en la intimitat d’aquella família, en la intimitat d’algú que acabes de conèixer. Si això no és prou, has de fotografiar aquesta intimitat. Segurament que molts heu vist alguna foto d’aquest bonic reportatge. Si no és així és perque no segueixes el nostre facebook, o al nostre instagram.

 

Ingredients bàsic per un reportatge a casa

Els ingredients bàsics per un reportatge així, serien ben pocs.

1. No intervenir

Seria un d’ells, no intervenir en res del que ells fan, no proposar accions ni jocs, simplement seguir la seva rutina, ja que solament d’aquesta manera podré captar com són realment.

2. Fer que la càmera no imposi,

Aquesta és difícil eh!, més que fer que la càmera no imposi, que no faci d’escut, trencar la barrera que crea, integrant-me sense intervenir, amarant-me de tot el que succeeix davant la càmera.

3. Guanyar-me la confiança dels petits de la casa,

L’última, però la que més m’agrada. Creant la sessió com si per ells fos un joc, que ells siguin els protagonistes, i decideixin en certa manera que volen fer, deixar-los ser.

 

Fotografia d’essència

Amb tots aquests ingredients em vaig plantar a la casa d’aquesta bonica família. Volien plasmar l’arribada d’un nou membre, l’Héctor. Ells volien fer una sessió newborn com les que faig a l’estudi, pero l’Héctor era una mica massa gran per una sessió així. Per tant  el vaig proposar una sessió a casa.  Captar l’adaptació a ser quatre, les rutines, com la filla única s’ha convertit en germana gran.

Molts canvis en pocs dies, una revolució tan gran que és una oportunitat fantàstica per tenir un gran record.L’estona de la sessió va passar volant! La Laia i jo vam connectar de seguida, i amb els seus pares, com si ens coneguéssim de tota la vida.

Com una més d’aquella família, vaig anar captant tot el que allà succeïa. Jocs sobre el llit, una serp que ens mossegava la cama, el canvi de bolquer de l’Héctor, la dutxa, el berenar, el cranc per anar a l’habitació de la Laia… jocs i més riures.

Si us sóc sincera, em va costar marxar de casa seva, perquè cada cosa que succeïa, era mereixedora de ser captada. A mi que m’agrada tant el que faig, no podia para de captar mirades, rialles racons, i abraçades… Vaig gaudir molt família, gràcies per obrir-me les portes de casa vostra de la manera que ho vau fer.

 

Aquí teniu un tastet de què va ser aquesta bonica sessió.

Dia amb la tieta

Un dia amb la tieta

Experiència Fotogràfica a les Rovires

Experiència Fotogràfica familiar a les rovires de Pallejà, Caro Cañellas Fotografia

 

 

Una experiència fotogràfica a les rovires, ja sabeu com m’agrada a mi aquest racó del meu poble… No totes les sessions es fan d’una sola família, a vegades es fan entre germanes i els seus fills. Com és aquest cas. Una sessió súper divertida, de 3 nebots amb la seva tieta. Un preadolescent, una nena amb una inquietud brutal, i un nen de 3 anys amb una maduresa que encara estic paint.

La pregunta més comuna és: “i que fem?”, seguida de “perquè nosaltres no sabem posar!”. Al que sempre responc, fantàstic és que no vull que poseu, vull que sigueu vosaltres mateixos. D’inici costa d’entendre, sempre ens pensem que quan ens fem fotos hem de fer alguna cosa en especial. Quan, en realitat, el que és més maco de veure en una foto són mirades de complicitat, d’amor de tendresa, riures espontanis, jocs absurds però comuns entre ells que fan que l’essència de cada membre de la família aparegui davant la càmera, quedant reflectit en les imatges.

 

Sense intervenir

Deixant que ells fluïssin davant la càmera, deixant que la vergonya s’apoderés d’ells per després marxar i deixar-se anar. És genial veure com a poc a poc l’efecte de la càmera desapareix i sorgeix la naturalitat, l’autenticitat de les relacions entre tieta i nebots, entre mares i fills.  Que la complicitat entre els nebots i la seva tieta sorgeixi en el moment més boig de la sessió on sembla que tot està descontrolat, i és, precisament el punt on vull arribar, que actuïn 100% ells. Que no els importi que sigui allà, per captar-los… Deixant-me se un més. Magnífic. 

Gràcies família.  Quin regal més maco el que vaig viure aquella tarda.

Aquí un tastet d’aquesta magnífica sessió!

 

Si vols veure més sessions com aquestes mira les nostres experiències fotogràfiques

 

També ens pots seguir al facebook o al instagram

En fem 3!

Un dijous 12 de juny del 2014 inauguràvem Caro Cañellas Espai Fotogràfic. Just ara, en aquest moment, fa 3 anys.

Va ser un dia màgic, on vam veure recompensats els esforços de mesos enrere… l’emoció era present en cada racó i embriagava a tots els que érem allà. No hi cabia ni una agulla aquella tarda, quina bona manera d’inaugurar! Família, amics, coneguts i no tan coneguts… fent una gran festa, amb els millors desitjos de què durés mínim els mateixos anys que l’anterior estudi de fotografia, el Foto Álvarez, jo només de pensar-hi se m’encongia el pit… i és que 37 anys de negoci eren molts!

Suposo que com tots els emprenedors, començava forta, volia oferir tots els serveis possibles, volia donar el 100% oferint tot el que sabia fer. Reportatges fotogràfics, còpies fotogràfiques, fotocòpies, Carnets, dissenys, quadres, cursos de fotografia. Però ja és ben cert que cada aventura és un gran aprenentatge, i aquesta aventura ha sigut un dels grans aprenentatges que he viscut. Amb el temps m’he adonat que si volia oferir el 100%, havia de canviar algunes coses, abastar-ho tot em limitava a poder oferir més coses, quina contradicció, però és ben cert.

Molts dels que veniu a l’estudi sabreu que des del mes de gener, hem donat de baixa molts dels serveis que oferíem. Ens volem dedicar 100% als reportatges i a les formacions. És curiós, sempre que parlo de l’estudi, ho faig en plural, ja que em sento rodejada de gent que m’empeny i m’inspira, però en decisions tan importants com aquesta, ho faig a títol personal. Vull dedicar-me únicament a reportatges i formació fotogràfica, ja que, és en el que més gaudeixo, i m’omple. Ha sigut una decisió molt meditada, ja que sabíem que molts i moltes estàveu encantats amb els altres serveis, però he descobert que menys es més…. i ara m’omple poder dir que em puc bolcar al màxim a allò que més m’agrada fer, crear imatges i compartir el meu amor cap a la fotografia. Si és ben cert també que encara estem ajustant aquests canvis, us anirem informant per aquí.

A aquest canvi, també hi hem volgut relacionar el nom, Caro Cañellas Espai Fotogràfic, era un lloc on poder gaudir de molts dels vessants de la fotografia, i hem volgut reflectir aquest canvi també amb el nom, quedant així com a Caro Cañellas Fotografia, on ens centrarem a la formació i als reportatges fotogràfics.

Estem molt contents que sigueu al nostre costat i per celebrar-ho estigueu atents perquè demà, 13 de juny, treure’m una promoció exclusiva per aquest mes de juny per celebrar aquests 3 anys.

Gràcies per ser-hi.

Fotografiant més que un part a casa

Els que em coneixeu o heu fet algun reportatge amb mi, sabreu que no m’agraden les coses recarregades i gaire edulcorades. Sóc fan de què és autèntic i natural, en estat pur, en la seva essència.

Crec que no he viscut mai quelcom tant autèntic i natural que el part de la Queralt. Vaig fotografiar l’embaràs de la Queralt, a la platja del Garraf, i ja vaig veure que era una família especial. Per la seva senzillesa i naturalitat, fotografiar el seu part és un dels reptes més grans que mai m’han proposat.

Una no pot anar a fotografiar un part i no preparar-se abans, sobretot pel fet que no sóc mare, i tampoc he estat a cap part. Sóc una persona tremendament emocional, i que m’empapo de les emocions i empatitzo amb allò que succeeix, no sabia si l’emoció em paralitzaria, però les ganes de viure quelcom tant màgic van vèncer a la por.

        

 

 

 

En entrar al menjador la Queralt, ella estava de genolls davant del sofà, amb en Sergi fent-li fregues a l’esquena i la Lucia controlant que tot anés bè. Em vaig posar fotografiar adaptant-me amb l’escassa llum que tenia, i intentant ser invisible. Des que havia arribat no havia escoltat cap mostra de dolor per part de la Queralt, cap gemec, res… Poc després va entrar a la piscina, seguia de genolls, recolzada en els braços del Sergi, de tant en tant aixecava la vista, o descansava. Tenia cara de felicitat, d’estar gaudint del seu part. minuts després i en un Crit profund de força, que ens va agafar a tots desprevinguts, va néixer el tercer fill d’aquesta parella. Així de ràpid, fàcil i natural. Els dos altres fills dormien, i ells donaven la benvinguda a la Pluja. I allà era ella, menuda, recoberta d’un greixet blanc, delicada i preciosa. En 30 minuts tot havia passat. Bé, tot el que jo pensava que era un part… Però la part més preciosa i fascinant va venir després…

 

 

    

 

 

La pluja es va agafar ràpid al pit,La Roser i la Lucia li anaven fent les proves pertinents tan a la petita com a la Queralt, tot d’una manera harmoniosa, delicada i tranquil·la. Era el moment de treure la placenta, diuen que és com un segon part, la Queralt va estirar del cordó umbilical i allà apareixia la medusa vermella. Fascinant. És impressionant, imponent. Em vaig quedar sense paraules. La Roser me la va ensenyar amb deteniment i em va meravellar, i impressionar a parts iguals…

   

 

 

 

 

Poc després es va llevar la Gener, reclamant l’atenció de la seva mare, però en veure que estava ocupada va decidir tornar al llit. Al cap de poc, en Marc treia el cap pel menjador, el fill gran d’aquesta preciosa família, i mentre jugava amb el seu pare tot dient-li t’estimo, anava mirant a la seva germana de reüll mentre son pare li posava el seu primer bolquer. Poc després tota la família va acabar a l’habitació, i en Marc, en un acte que em va robar el cor… va anar a buscar la seva càmera i li fa per una foto a la seva germana nounada. Així de senzill, bonic i màgic va ser el naixement de la Pluja. Petita ets molt afortunada, i has sabut escollir una bonica família, on impera l’amor i l’afecte per sobre totes les coses.

Jo reflexionant, de camí a casa, sentia que no havia reaccionat a res del que havia vist, ni sentit, la càmera m’havia fet d’escut. Va ser veient les fotos, les imatges tan pures que havia fet que vaig començar a digerir el que havia passat en aquell menjador. Com una cosa tan natural i preciosa com era parir un fill, ho havia pogut viure d’aquella manera, tan directa, sana, i autèntica! Però el que em va fascinar encara més va ser com tot va succeir des de la pura espontaneïtat, sense forçar res, deixant que tot seguis el seu curs. Havia fotografiat més que un part, havia fotografiat un acte d’amor, de confiança i respecte, no només d’una família, sinó dels professionals que érem allà.

Gràcies Queralt, Sergi, Marc, Gener i Pluja, per fer-me partícip en un moment tan especial per vosaltres, per ser una família tan senzilla i autèntica, sento que m’he endut un part de vosaltres amb mi. Lucia, Roser i néixer a casa, gràcies per acompanyar-me en aquests instants i fer-me de guia, veure-us en acció va ser preciós, i m’ha fet estimar més encara la vostra tasca vocacional.

 

En vols més, mira tot el reportatge fotogràfic del part a casa de la Queralt  I a tú? t’agradaria un record així? 

 

 

Clica per veure el vídeo! 

 

Gratitut per tanta màgia!

Famílies…. aquest 2016 tan intens ja s’acaba… Aquests últims mesos han sigut una passada …, i aquest és el meu petit homenatge en agraïment a tanta felicitat!

M’ha encantat conèixer tantes famílies!, més de 100 famílies heu vingut a tocar la lluna! I de molts indrets diferents… jo estic que no digereixo tanta felicitat!! He rebut moltes famílies boniques, molt d’amor entre germans, petons, abraçades, pessigolles, mossegades de drac, i alguna que altra llàgrima que ven aviat marxava… Ha sigut senzillament fantàstic!, no puc demanar més!

Gràcies per tant!

Per un 2017 ple de S O M N I S!

 

NADAL 2016 from Caro Cañellas on Vimeo.

Prepara’t pel canvi!

Crec que una de les frases més comunes entre les mares i pares dels més petits és la de “Creixen tan ràpid!”. No, no tenim cap solució per evitar que creixin tan de pressa els que sí que podem fer és immortalitzar aquest canvi!, i aquesta és la proposta que portem aquest inici de curs.

Us proposo fer una fotografia en aquest inici de curs i una altra un cop hagi acabat els curs! Per veure tots els canvis, com d’alts que s’han fet, si els ha sortit alguna dent més… algun tall de cabell… canvien tant en els 9 mesos de curs!!!

Durant el mes de setembre realitzem la primera fotografia, a l’estudi estarà tot preparat per rebre als vostres petits i petites. Tindreu una petita galeria amb les fotos que hem fet perquè les pugueu veure.

Guardarem el vostre contacte durant el curs, i al final de curs contactarem amb vosaltres per tal de venir a realitzar la segona fotografia. Realitzarem un muntatge de les dues fotografies amb el curs i el nom de l’escola i al cap d’uns dies ja el podràs passar a buscar, podràs demanar tantes còpies com vulguis.

El preu del muntatge serà de 25 €

 

anunci setembre-octubre-02

Escriu-nos per concertar una cita o passa’t per l’estudi i te n’informarem més detalladament.

Si sou més d’un germà, us proposo fer una mini sessió. Una sessió ambientada amb la temàtica escolar, tindrem tot tipus de jocs didàctics de fusta que hi podran jugar durant tota la sessió que dura 20 minuts. La sessió es realitzarà durant tot el mes de setembre. També tindreu la galeria privada a la web.

Al maig farem una segona sessió per veure el canvi que hauran fet. En aquest cas el pack inclou les dues sessions l’attrezzo, un collage amb diverses fotos i 10 fotos digitals. Tot per 80 €

 

anunci setembre-octubre-01

 

No hem diràs que no es una proposta ben xula! vinga va, anima’t i reserva!

reserva-03

 

Segells per marcar la roba

 

segells roba nens-06
Amb les vacances comença la “vuelta al Cole” i t’ho vull posar fàcil, que et sembla un segell per estampar el nom del teu petit/a a tota la roba i complements que necessitis?, sense planxes, ni etiquetes odioses?

Doncs si només cal que ens diguis el nom que hem de posar i triïs entre tots els dibuixets que veus, clica a reserva i envia’ns un mail amb totes les dades, nosaltres a partir del 29 d’agost et farem el disseny i en un parell de dies tindràs el teu segell.

Guarda el teu segell a prop i abans de vestir clic-clac a la roba nova… etiquetat!

Fàcil oi?, no t’ho pensis més.

El preu de llançament és de 38,50 €!
01-01

 

Tria el teu segell

 

Verificació